Quan parlem de nadons, parlem d’infants en un moment evolutiu de gran potencialitat i alhora gran vulnerabilitat. Estan en ple procés de creixement, de descoberta i d’aprenentatge. Plens de sorpresa i d’emocions. Capten l’entorn, senten i expressen. El seu cos és la manifestació de la seva expressió junt amb el plor, amb el somriure i la mirada.

Si ens comuniquem amb el bebè i hi participem, s’amplifica la seva activitat motriu i la seva capacitat d’establir una relació amb el món que l’envolta. Motivació, interès, acció!

Cal ressaltar la importància del contacte físic per al seu desenvolupament i especialment per al vincle entre pares i fills. Podem notar si la seva musculatura està tensa o relaxada i ajudar al seu benestar físic a través del nostre tacte, les carícies, el ritme, les cançons o els massatges. Podem donar sentit al seu malestar, podem posar paraules als seus gestos, als seus moviments, a les seves ganyotes, a les seves mirades i als seus sons. Són les relacions amb les persones que l’ajuden a estructurar-se, a guanyar seguretat i realitzar-se.

L’expressivitat motriu és la manera que cada nen té de manifestar el plaer de ser ell mateix, de construir-se d’una manera autònoma i de manifestar el gaudi de descobrir i de conèixer el món que el rodeja. Serà poc a poc,  que el nen anirà perdent la impulsivitat en la seva expressivitat motriu degut al desenvolupament de les seves capacitats per elaborar un joc imitatiu i més imaginatiu.

M’agradaria transmetre la importància de poder  interpretar i acompanyar, des d’un inici, cada expressió que ens regalen els  nostres infants i així fomentar un favorable desenvolupament psicomotor.

 

Gemma Matamala Fargas

Fisioterapeuta CDIAP Apinas