Ara que s’acaba el curs escolar, molts infants inicien els casals d’estiu, on es duran a terme diferents activitats relacionades amb l’àmbit del lleure. Són espais on predominen les activitats lúdiques, el joc, les sortides, activitats esportives… Els nens esperen aquest temps amb molta il·lusió, ja que estimula la creativitat dels més petits, és una font d’aprenentatges i d’adquisició de noves habilitats. També els permet estar en contacte amb la natura, relacionar-se amb els iguals, fer noves amistats i potenciar la seva autonomia.

Sovint aquests espais segueixen una dinàmica diferent a la de l’escola i, per tant, aquests infants es troben amb una rutina nova a la que han seguit al llarg del curs escolar. Les rutines tenen una funció molt important que moltes vegades passa desapercebuda, ja que ajuden a tenir una estructura i anticipar què passarà. Aquestes aporten seguretat i equilibri, especialment a aquells nens més sensibles als canvis.

Per tal de facilitar una millor adaptació al casal d’estiu, us deixem un recull de recomanacions.

Els dies abans d’iniciar el casal, és important poder compartir amb l’infant que es produirà aquest canvi i resoldre els dubtes que pugui tenir. Es pot comentar la temàtica del casal d’estiu, les activitats que farà, el funcionament d’aquest, i amb quins companys o amics es trobarà. Cal destacar que tindran nous referents, els monitors. Ells s’encarregaran de l’acompanyament dels infants, l’organització i l’educació a través del lleure. En la mesura de lo possible, pot ser beneficiós compartir amb els monitors les característiques i necessitats que presenta l’infant.

Es recomana informar amb antel·lació de qui l’acompanyarà i qui l’anirà a recollir, per tal d’ajudar-los a comprendre i reduir la preocupació que això els hi pugui generar.  Preparar junts la motxilla també els serà d’ajuda a l’hora d’anticipar quines activitats faran el dia següent, a més a més de fomentar la seva autonomia.

Durant els primers dies dels casals seria bo observar si els petits tenen dificultats per afrontar algun canvi i buscar estratègies per ajudar-los, si és necessari.

Pot ser que es neguin rotundament o rebutgin alguna activitat. En aquest cas, si s’observa que no es deixa acompanyar i suposa un trasbals massa gran per a ell/a, és important respectar que no la faci. Podem deixar que observi com ho fan els altres companys, per tal que li resulti més familiar i potser la vulgui fer més endavant. Aquestes són algunes pautes que poden ser útils, però cal tenir en compte les particularitats que presenta cada nen i que el període d’adaptació de cadascú porta un  temps diferent.

Mireia Bisbal, psicòloga del CDIAP APINAS

Patrícia Uriz, psicòloga del CDIAP APINAS