Alletament “a demanda?”. Algunes reflexions

En els primers anys de vida l´infant (etimologia “que no parla”) és parlat pels altres. Neix immadur , en procés de construcción i li és indispensable un Altre que se´n faci càrrec d´acompanyar-lo satisfent les seves necessitats vitals –físiques i mentals-.

Una d´elles és seguir uns ritmes de son i alimentació que l´ajudin a ordenar i regular el caos de les seves percepcions internes i externes. Aquests ritmes i rituals només els podrà seguir si l´adult li fa de guia . Però les expressions del nadò no son explicites ja que cada mare davant una mateixa queixa pot interpretar-la de forma diversa (“té gana”, “vol braços”, “té son”, “vol estar tranquil”,…).

Per tant,no hi ha demanda clara i universal i per existir cal que la tradueixi i signifiqui un cuidador(mare, pare,…). Cal posar-se en el lloc del nadó i anar inventant no només les respostes sino també les preguntes, pautant les satisfaccions amb presències i absències.

No hi ha una manera objectiva de donar sentit a les senyals que l´infant dóna . I les angoixes i inseguretat que genera aquesta feina d´ interpretar subjectivament formen part de la responsabilitat parental.

No hi ha un llibre d´instruccions del que cal fer . No hi han receptes que s´ajustin a tothom .No hi ha una manera perfecta d´actuar perquè els protagonistes son humans .

 Però, hi ha un llibre en blanc on escriure cada mare, cada pare, un relat  únic , ple de desitjos ; un relat possible amb el suport de familia, amics, professionals,…; un relat  on alguns ideals –per exemple donar el pit- poden ser massa estrets doncs la realitat ens diu que hi han mares que no poden però si poder fer el més important que és alimentar-lo amb afecte de la manera que sigui; un relat  on cal parlar en nom del nadó doncs ell no pot formular les demandes.

Posar del costat del nen la demanda i traduir-la amb una sola paraula –alletament- no ajuda prou al nen a pautar –amb la flexibilitat i les excepcions que es considerin – ,anticipar les satisfaccions i per tant  a imaginar-les , esdeveniment fonamental per a la constitució de la personalitat.

Vull senyalar un risc de malestar important que observem en el moment d´entrar a una llar d´infants, els infants que estan molt enganxats al pit (per alimentar-se, consolar-se, adormir-se,…): els cal una preparació per a separar cada cosa –aliment, consol,..-i trobar elements que substitueixin el pit. Això els permet una adaptació amb menys dificultats.

En definitiva   ,la llet materna té uns beneficis inqüestionables però a vegades no pot ser i la culpa que genera fa molta nosa en l´assumpte més important que sí que pot ser : alimentar amb amor al fill com sigui posible. I és el cuidador el que ha de regular el procés de criança teixint complicitats amb el nadó.

És la subjectivitat parental una font d´inseguretats però alhora és l´ingredient fonamental perquè una criatura esdevingui un subjecte.

Marga Gibert  -Psicòloga Clínica i Coordinadora CDIAP APINAS-

marga.gibert@apinas.cat