COM DESXIFREM EL MOVIMENT?

Els nens poden ser moguts per edat i per manera de ser, sense que aquest moviment impliqui cap problema ni necessitat d’atenció.  S’ha d’anar en compte a no generalitzar diagnòstics i estandarditzar tractaments. Hi ha nens, però, que es mouen a un ritme que interfereix en el seu dia a dia i potser en les seves relacions i en la seva capacitat d’atenció. Aquesta conducta sí requereix tractament psicoterapèutic i una entesa del que li està passant, ja que generalment, quan un nen es mou més del compte, perd el control i inicia conductes reiterades i sense masses objectius que li perjudiquen atendre i aprendre.

Val la pena aprofundir en el concepte de moviment, per tenir més eines d’entesa. En el diccionari trobem: “Acció i efecte de moure”, “estat dels cossos mentre canvien d’un lloc, de posició”, “alteració, inquietud o commoció”, “alçament, rebel·lió”, “primera manifestació d’una afecte, passió o sentiment, com la gelosia, el riure o la ira, etc…”.

Es pot deduir que el concepte moviment indica moure’s però que va lligat als afectes i sentiments: ira, riure, gelosia.  També sabem que les emocions es van controlant mica en mica, a mesura que el nen va formant el seu jo i va entenent el món que l’envolta. Aquesta sembla la clau del problema i també de la solució.

S’haurà d’entendre i valorar quina estructura clínica hi ha darrera. Algunes conductes  associades al moviment, com la irritabilitat, la falta de control motriu, el pensament recurrent, la dificultat en entendre conceptes més abstractes, tenen a veure amb posicionaments propis que resulten de com un es reconeix, com es defineix, com s’ubica simbòlicament  en la seva família, com resolt l’edip i com afronta la seva sexualitat.

El tractament remet a la pròpia construcció del subjecte i implica la col·laboració dels pares, mestres, psicòlegs i societat per originar un canvi en la subjectivitat del pacient.

M Teresa Selvas Vilaseca

Psicòloga del CDIAP d’APINAS

teresa.selvas@apinas.cat