nino_tristeEstem en moments de crisi, i no parlo només de crisi econòmica. Em refereixo a la crisi del temps, de les hores, els minuts, els segons. Ràpid pugem a la roda de la pressa… i sense saber massa com hi aboquem els nostres petits.

Els nens durant l’inici de la seva vida han de passar per davant de molts canvis: Biberons, pipes, culleres, bolquers, llits de baranes, orinals,… Sabem de la importància d’encertar el moment de retirada o substitució de cadascun d’aquests objectes i/o processos. Moltes vegades allarguem la retirada del xumet o del biberó amb un intent d’estalviar-li al nen el que pensem que li pot suposar un “patiment”, sense adonar-nos potser que en d’altres situacions (sovint de l’escena conductual) l’estem pressionant perquè respongui per una edat més avançada de la realment té. De vegades el nen no està preparat per aquell canvi, d’altres està esperant que nosaltres li posem el límit i li indiquem quin és el moment més adequat. Aquesta és la contradicció que sovint té el nen a davant. I davant la que el nen respon.

Enduts sovint per aquesta pressa i per les pròpies preocupacions, escoltem poc les hipòtesis que tenen els nens sobre si mateixos. La majoria de vegades ens donen respostes del que ells creuen que són els orígens dels seus malestars , de les seves angoixes  i de les seves pors. Cal poder escoltar al nen de debò. Escoltar els seus raonaments sense fer-ne un judici i sense tenir-ne una resposta ja configurada (encara que el coneguem molt). Si el podem escoltar, li estarem donant confiança , i per altra banda podrem ajustar millor quin és el moment idoni d’aquell nen en particular per fer cada canvi (bolquer, pipa,biberó…).

Es tracta de poder valorar a cada moment, el què li és pertinent i què no, prenent distància de les nostres conveniències, del nostre judici i dels nostres propis malestars.

 

Maria Molina

Psicòloga del CDIAP / SAP APINAS

maria.molina@apinas.cat