En els darrers mesos, algunes de les famílies que estic atenen en el CDIAP APINAS m’han comentat preocupades el fet de que el seu fill/a –d’entre 2 i 4 anys- parlava sol mentre jugava. És un fet molt habitual però a alguns pares els angoixa pensant que pot ser símptoma d’alguna patologia, quan justament sol ser símptoma de que el nen està fent una adequada evolució dins del seu desenvolupament psíquic.

Ens trobem, doncs, davant de l’aparició del JOC SIMBÒLIC. S’inicia al voltant dels 18/24 mesos d’edat i, paral·lelament amb el desenvolupament mental i de llenguatge que va adquirint cada nen, es va fent cada cop més elaborat.

El joc simbòlic és aquell en el que el nen/a representa situacions o accions imaginàries, com si fossin reals. Implica l’ús d’objectes o joguines donant-los una utilitat més enllà de la seva funció pròpia i concreta (per ex. utilitzar un bloc de fusta per fer de cotxe o utilitzar una cullera com si fos un avió).

Es sol caracteritzar per la imitació de conductes quotidianes del món dels adults (ex. fer ‘com si’ fossin una mestra amb nines com alumnes, ‘com si’ curessin a un ós de peluix, ‘com si’ castiguessin igual que ho fa el pare o la mare o ‘com si’ fossin policies, botiguers, cuiners…). És habitual doncs que mentre juguen se’ls senti parlar, cridar o rondinar; utilitzant normalment les frases que estan habituats a sentir del rol que en aquell moment representen.

Aquest joc permet el nen no només expressar-se, sinó utilitzar-lo de forma inconscient de tractament propi per elaborar experiències, intercanviar rols, representar conductes o pors,… el nen es pot deixar anar en un món sense normes. (es pot lluitar, matar i fins i tot ressuscitar a un nino/animal, recrear accidents entre cotxes que no tindran cap ferit, sobrealimentar o rondinar a un nino nadó, casar-se i divorciar-se tantes vegades com es vulgui, curar ferides inexistents… ).

Aquesta expressió mitjançant el joc ens permet veure com cada nen/a pot estructurar el seu pensament i el seu discurs, però també la capacitat que té de simbolitzar, la visió que té del seu entorn i del lloc que ell/a ocupa. També els ajuda a crear estratègies per afrontar algunes de les situacions en el joc i, després, traspassar-les a la seva vida quotidiana, fet que els aporta recursos davant situacions difícils o conflictives.

En les ocasions que aquest ‘parlar sol’ es donés fora del context de joc; si fos un parlar molt repetitiu o exagerat; o si el nen/a prioritzés el fet de ‘jugar/parlar’ sol per davant de la relació amb els altres, es podria fer una consulta per tal de valorar a què respon aquesta simptomatologia.

 

Neus Sebastian

Psicòloga del CDIAP APINAS

neus.sebastian@apinas.cat