Els alumnes de l’aula de Secundària B de l’Escola Àuria d’Educació Especial d’Igualada tenim entre 12 i 14 anys, som un grup bastant autònom, homogeni i amb algunes necessitats i capacitats especials. Però també som un grup molt motivat a aprendre, a descobrir coses noves i amb un munt d’idees que ens ajuden a fer un procés d’aprenentatge més dinàmic i adaptat a les nostres necessitats.

Al començament de curs, vam prendre consciència que la nostra energia i els interessos individuals, sovint provocaven petits conflictes entre nosaltres, fet que ens costava gestionar. Érem conscients, doncs, que necessitàvem eines per poder autogestionar-nos i poder aconseguir un ambient d’aula més tranquil, on ens sigues més fàcil escoltar-nos als uns als altres i poder treballar amb tranquil·litat.

Així doncs, vam pensar fer un racó a l’aula on ens permetés aconseguir els nostres objectius. Aquest lloc el vam anomenar: “Espai de Relax”.

Per poder-lo construir, vam pensar en afegir un cartell amb les nostres cares. A dalt hi hauria les fotografies de les cares contentes i, a sota, les fotografies amb les cares enfadades, ja que volíem expressar que allà hi entraríem enfadats i sortiríem contents.

En aquell espai, també hi vam col·locar tot de material plàstic per poder tranquil·litzar-nos: colors, pintures, cartolines, plastilina, tisores, cola blanca, diaris, fang, etc. A més a més, també hi vam col·locar llibres, vam plantar plantes per donar-hi vida i un sabater per deixar-hi les sabates.

Però ens faltava alguna cosa! Volíem estar més còmodes, així que va començar a sorgir la idea de posar-hi coixins per asseure’ns. Vam pensar de comprar-los, però fent cas al tema transversal de l’escola, que és “Reciclar i reutilitzar”, vam pensar de fer-los nosaltres amb materials reciclats.

I com ho vam fer?

Una de les idees que vam votar va ser utilitzar les lones que pengen de les faroles de la ciutat on s’exposen: les festes populars de la ciutat, les campanyes electorals, les obres de teatre, etc. Vam pensar que aquelles lones les haurien de llençar i que, enlloc de tirar-les, ens les podrien donar ja que crèiem que era un material força resistent per poder-hi fer coixins. Igualment, d’aquesta manera també preníem consciència del nostre entorn i com ens podia permetre fer experiències d’aula significatives i viviencials.

I per fer el farciment dels coixins?

Era complicat perquè havia de ser tou i ens costava pensar què hi podríem ficar. Fins que, un dia va arribar la Comissió d’Escola Verda i vam veure la quantitat de papers que havíem llençat al contenidor del paper. Així doncs, vam decidir que si guardéssim tots els papers en brut per llençar i després els trituréssim, podríem omplir els coixins.

Un cop ja teníem la idea, ens havíem de ficar mans a l’obra!

Per començar, vam haver d’anar a l’Ajuntament d’Igualada a demanar les lones. Ens vam preparar què diríem per demanar-ho i cadascú es va memoritzar una part del discurs. Així que un cop ja ho sabíem, vam anar cap a l’Ajuntament i ho vam explicar-ho tot molt bé! Vam preguntar per les lones, però ens van dir que visitéssim l’edifici de Promoció Cultural que allà potser en devien tenir, perquè allà no les guardaven.

Així doncs, vam anar cap a la Plaça Sant Miquel i vam entrar al l’edifici de Promoció cultural, vam tornar a exposar la idea que teníem i allà si que en tenien! Allà ens vam trobar amb el Regidor de Promoció Cultural i Relacions Institucionals i dos companys seus més. Ells ens van donar un munt de lones molt divertides. Ens van dir que quan ho tinguéssim tot fet que els aviséssim, que vindrien a l’escola a veure com ens havia quedat!

Quan vam tornar a l’aula estàvem molt contents i vam començar a triar lones, a dissenyar el patró dels coixins, a mesurar per tallar i finalment a cosir amb fil i agulla. Ens va portar força feina perquè ens vam adonar que era molt difícil cosir les lones que ens havien donat, eren molt dures! Però com que estàvem tant engrescats al final ens vam sortir!

Mentrestant, també anàvem triturant el paper en brut amb la trituradora i ho anàvem guardant en bosses enormes.

Un cop ja vam tenir les bosses de paper triturat i els coixins cosits per dos costats vam introduir les tires de paper en brut a dins de la funda de lona i vam acabar de cosir el tros que havíem deixat. I per fi, vam aconseguir fer els coixins reciclats.

Ara ja podem dir que tenim un “Espai de relax” per seure’ns, relaxar-nos, llegir, pintar, crear i, sobretot, escoltar-nos els uns als altres i poder gestionar els petits conflictes que apareixen entre nosaltres.

Però el més bonic de tot és que, aquesta petita experiència, ha permès crear un ambient d’aula fantàstic i un vincle entre tots i totes molt especial, com tots nosaltres!

Elisabeth Mauri  | Mestra Secundaria B Escola Àuria