El son és un estat natural de descans del cos i la ment. És un hàbit que s’ha d’ensenyar i adaptar a l’estil de cada família i criatura. Per tant, requereix constància i acompanyament, entenent que és un procés que pot costar i que cal un període d’adaptació.

FUNCIÓ DEL SON

Un bon descans permet el creixement, la regeneració neuronal i l’assoliment dels aprenentatges. Els somnis permeten elaborar les situacions viscudes durant el dia, així afavorint el seu alleujament.

HÀBITS DEL SON

Per poder acompanyar el son dels infants, cal tenir en compte que varia segons l’etapa evolutiva en que es troben:

  • Nadons: presenten un son més curt, més intermitent i que requereix, sobretot en els primers mesos, més acompanyament i presència de l’adult. En els següents mesos ja es poden anar quedant tranquils al llit i anar augmentant la durada del son. Cal seguir fent un acompanyament càlid però ja al seu bressol, per anar donant seguretat. És un moment important per la relació amb el fill i cal buscar un equilibri en aquest acompanyament: sense allargar-ho massa però no deixar-los sols en aquest procés.
  •  A partir de l’any: El nen ja és capaç de dormir tota la nit, està preparat per allargar les hores entre àpats i augmentar els intervals de son. Cal tenir en compte que són petits i s’han d’anar acompanyant.

Hi ha nens molt demandants o que els costa fer cas, que manifesten dificultats en el moment de la separació, plorant i buscant excuses (demanant aigua o menjar) o aixecant-se. És important com a adults entendre que el que demana no és realment el que necessita, sinó que demostra la dificultat de separar-se de l’adult. Satisfer aquestes demandes afavoreix que es mantingui durant més temps la dificultat en dormir i disminueixin els beneficis del son. Per tant, cal fer-se present sense cedir a les demandes i crear un hàbit que pugui calmar el nen/a.

Hi ha criatures que passen llargues estones soles abans d’adormir-se sense necessitar l’acompanyament de l’adult. En aquests casos també és important buscar aquesta necessitat oferint una alternativa que afavoreixi la relació, mitjançant contes, paraules, cançons, massatges…Cada nen ha de trobar la seva pròpia manera d’adormir-se.

S’ha de tenir en compte que aquest acompanyament també ha de tenir un límit de temps i de forma; per exemple posant fi a l’alimentació durant la nit i no allargant-lo més d’una hora. Això permetrà cert espai als pares i recuperar el temps i la intimitat de l’adult.

Hi ha moments excepcionals en que aquests hàbits queden modificats temporalment, com ara quan els nens estan malalts. Una vegada aquest moment s’acaba cal seguir amb els hàbits de dormir.

També és molt important tenir en compte la necessitat individual de cadascun dels fills en aquest acompanyament, adequant-lo a l’edat i moment evolutiu del nen per crear un espai íntim i trobar la manera que li serveixi a cadascun d’ells per adormir-se.

COM CREAR L’HÀBIT DEL SON

Cal que el nen vagi a dormir en un estat de tranquil·litat, per això cal afavorir un entorn relaxat, evitant l’ús de pantalles i de jocs que el puguin alterar. És important poder iniciar el son en el mateix lloc en el que es mantindrà fins a llevar-se, així evitem que el nen s’angoixi i es senti fora de lloc si es desperta en un espai diferent. Podem trobar activitats relaxants com contes, fer

ombres, una petita conversa, alguna cançó de bressol, etc. I acompanyar-lo tot seient al seu costat, evitant estirar-nos amb ells al llit. No cal esperar que estigui adormit del tot, un cop fet aquest acompanyament podem anar espaiant les visites al dormitori.

Aquest és un procés que pot costar d’adquirir i que probablement pot causar que siguin unes primeres nits complicades, per tant, cal buscar un moment en que es pugui estar preparat per a fer-ho, i si no s’ha trobat, aprofitar per iniciar-ho en cap de setmana o vacances. Els pares han de tenir la confiança en que aquest és el camí per ensenyar al seu fill a dormir-se sol. Els caldrà constància i esforç per aconseguir-ho i mantenir-ho en el temps.

ALTERACIONS EN EL SON

Hi ha diferent simptomatologia que pot aparèixer durant la nit: malsons, terrors nocturns, por, ansietat, angoixa, interrupcions del son…Hi ha qüestions que formen part del procés evolutiu de cada infant, i per exemple tenir por pot ser part d’aquest procés. S’ha de diferenciar entre els malsons i els terrors nocturns, aquests últims es manifesten amb més intensitat, produeixen un despertar sobtat amb crits i plors, i costa de calmar. El que el caracteritza és el sense sentit, el nen no sap què ni com i no pot explicar. Pel que fa als terrors nocturns, si perduren en el temps s’ha de veure si el nen està tenint dificultats en elaborar algun aspecte de base més emocional. Els malsons, en canvi, tenen un contingut més elaborat, que es pot recordar i explicar.

Quan un nen té por, ha de poder definir i parlar de què té por, i si queda poc entès ho pot dibuixar. Les pors més normals poden ser de monstres, dracs, foscor, bruixes, animals… Són pors habituals en la infància quan els nens van elaborant la diferència entre realitat i fantasia. Els pares han de poder explicar al nen que això que els fa por no existeix, tranquil·litzar-los i donar seguretat explicant que ells estan allà. Sol anar lligat a quan apareix la fantasia i la imaginació també durant el dia, representada en els jocs.

Aquestes pors han de tenir una temporalitat i una intensitat moderada, poc a poc s’ha d’anar trobant la manera de superar-les i així disminuir l’angoixa que pot suposar. Si perduren durant molt de temps s’ha de poder resoldre.

Núria Álvarez – Logopeda del CDIAP APINAS | Glòria Codina – Psicòloga del CDIAP APINAS | Patricia Escobedo – Logopeda del CDIAP APINAS | Blanca Mensa – Psicòloga del CDIAP APINAS | Neus Sebastian – Psicòloga del CDIAP APINAS | Teresa Selvas – Psicòloga del CDIAP APINAS | Patricia Uriz – Psicòloga del CDIAP APINAS