En les consultes dels Serveis d´Atenció Precoç, ens trobem sovint demandes entorn el desenvolupament psicomotor de nens molt petits.

Lactants de pocs mesos  de vida per qui consulten els pares perque el seu fill no manté el cap ben redreçat, o va una mica lent en el desenvolupament, és molt tranquil…També potser per una plagiocefàlia (aplanament posterior del cap), per una torticoli i/o altres asimetries cefàliques i/o del tronc.

imagesEn el treball amb nens tan petits, sense una patologia important, als fisioterapeutes pediàtrics ens sembla molt efectiu facilitar posicions i mobilitat als nens, que puguin incorporar a la seva  activitat espontània i quotidiana .

És clar que cal fer un tractament o seguiment en determinats casos. Una de les posicions que sovint orientem (quan el nen està despert, no pas per dormir) és la de bocaterrosa,  Aquesta és una posició que aporta molts beneficis al nadó, però que no sempre és ben acceptada per nens i pares.

La postura prona o de bocaterrosa, permet al nen “veure i viure el món” des d´una altra perpectiva que la d´estar panxa enlaire. La visió, les possiblitats d´explorar tot jugant, i els intents de moure´s s´amplien en gran mesura. És una posició que tonifica la musculatura cervical, dorsal, d´espatlles i braços del nadó. Proporciona la possibilitat de manipular, fer canvis de pes d´una extremitat superior a l´altra, i coordinar moviments per intentar el volteig i més endavant desplaçar-se  de manera autònoma en el terra, rastrejant i posteriorment gatejant.

Hi ha nadons que s´incomoden i els costa estar en aquesta posició prona. Els plors del nen poden ser interpretats pels pares com que al nen no li agrada, sense donar massa temps a que el nen s´hi adapti, i rebutgen de posar-li-ho.

Aleshores a més de donar temps, podem cercar maneres, suports i estratègies per fer-ho més fàcil i còmode pel nen. Com tot el que costa cert esforç, cal mesurar-ho i anar-ho introduint progressivament, amb paciència, fins que sigui més tolerable pel nen, però sense claudicar en el nostre propòsit. Els nens necessiten referents que els guiïn en el procés de creixement, i no sempre la satisfacció total i immediata és una bona manera d´ajudar als més petits. Els nadons compten amb moltes capacitats i amb gran plasticitat per adaptar-se a les propostes i situacions de canvis continus que s´esdevenen els primers temps de vida. Però cal que se sentin acompanyats d´una manera segura, i també lúdica en el transitar per experiències noves, que podran ser la base de futurs nous aprenentatges.

Miriam Sala
Fisioterapeuta pediátrica CDIAP Apinas
miriam.sala@apinas.cat