apinas-nens-nitL’Albert es desperta cada nit entre tres i cinc vegades, plora, crida la mare i vol anar al seu llit. La Berta s’adorm cada dia al sofà del menjador i la porten adormida al seu llit. L’Izan dorm amb els pares, tot i així, el seu son no es seguit, es desperta molt, té una son fràgil. La Carla dorm al seu llit a condició que la mare també hi sigui. L’Alex es desperta sovint, no crida als pares, se’l troben jugant, la TV es la solució que han trobat perquè torni a agafar el son …

Totes aquestes histories ens diuen, que el fet de dormir, l’acte d’adormir-se,  de fer-ho sense interrupcions, no es, en absolut, un fet natural. La motxilla biològica no sembla ser suficient per regular la són. Es per això que parlem d’hàbits, d’introduir l’infant en el nostre mon social, en les nostres costums, els nostres ritmes. La son dels infants no es regula sola, requereix de la nostra presència, de les nostres paraules, d’allò que introduïm amb elles.

L’experiència de dormir es complexa, tancar els ulls, deixar d’estar, experimentar que els pares no hi son, són vivències que confronten al nen amb la separació i requereixen d’una elaboració subjectiva per poder consentir i temporalment trobar els recursos que l’ajudin.

D’altra banda, ordenar, regular, situar els llocs de cadascú, respondre des del lloc oportú, tampoc és una tasca fàcil i els ”manuals d’instruccions” es tornen insuficients. En una “unitat” familiar hi conviuen més d’una subjectivitat i cadascuna d’elles remet a unes necessitats, malestars, desitjos i prioritats particulars. Són històries úniques que caldrà escoltar una a una per anar trobant, amb els pares i el seu fill, un camí que els permeti conèixer que esta passant.