Mirem un conte? T’explico un conte?  M’expliques un conte? Si, si aquest!!

Hi havia una vegada un sol que amagat darrera els núvols picava l’ullet a la lluna, volia que ella sortís i li ensenyés la nit i les estrelles i així…

Així podria ser el començament d’un conte amb el que podríem compartir i gaudir uns moments amb els petits. Hem de cercar el moment més idoni per nosaltres i també pels nens i nenes, posant imaginació, expectació i màgia en aquella estona en que podem estar al seu costat. La veu que fem, l´ús d’onomatopeies, les repeticions, els silencis que anem introduint, els moments de sorpresa, les pauses, faran que el relat sigui més interessant, intentarem que aquest no sigui monòton sinó divertit. Pensarem en l’edat i l’adaptarem segons aquesta per ser entenedor, amb pauses i entonacions adequades. També a mesura que l’edat augmenti anirem adaptant les narracions als seus interessos i ho connectarem amb les seves necessitats quotidianes cercant històries que ajudin a anar afavorint l’elaboració de conflictes. A partir dels contes posem al nen en contacte amb la realitat, pot conèixer fets i situacions com les seves o diferents.

De narracions més senzilles i plenes d’elements, que es van repetint, anirem passant a un llenguatge més complex i acurat. El nen anirà augmentant la capacitat comprensiva del llenguatge i els contes podran ser cada vegada més llargs i amb un llenguatge més ric. Ens cal anar propiciant les ganes d’anar participant en la narració del conte, que siguin els mateixos nens que ens demanin que els hi expliquem, ja sigui oralment o bé ajudant-nos d’imatges i de text escrit, hem de deixar que ell també ens ho expliqui, ja que això l’ajudarà a comprendre millor la narració.

Perquè insistim tant en que s’expliquin contes? Justament per enriquir el llenguatge oral i anar facilitant una millora de l’estructura d’aquest llenguatge, quan més contes s’hagin escoltat més ric serà aquest llenguatge. Ja a partir dels 2 anys els infants tenen molta capacitat per anar adquirint paraules noves i aquest llenguatge s’anirà estructurant i enriquint, aprendran a reconèixer les paraules, recordaran les construccions sintàctiques, les preguntes que fan els personatges i els seus diàlegs i  les aniran reproduint en les diferents situacions de la vida quotidiana.

I com cada dia, es va fer de nit, però el sol  ja tornava a picar l’ullet per tornar a sortir.

 

Núria Farré i Garriga

Logopeda del CDIAP-SAP d’APINAS