Els nadons durant el primer any de vida fan una evolució espectacular pel que fa a l´adquisició del patrons de moviments i a les capacitats d’organització neuromotriu. Dels moviments poc harmònics i controlats del recent nascut, en pocs mesos aprendrà i passarà a regular i incorporar moviments voluntaris, com anar a agafar una joguina o mantenir-se bocaterrosa per iniciar diversos desplaçaments.

L´evolució és progressiva, mentre es dona la mielinització i creixement de les neurones d´un cervell que va madurant i en què es van donant interconnexions, que s´ampliaran en nombre i en qualitat. 

 
Així un nadó de 4-5 mesos ja és capaç de sostenir una joguina, mirar-la, explorar-la i dur-la a la boca. Les dues mans es posen en actiu, explorant així els dos hemicossos. Es descobrirà els peus i anirà provant de posar-se de costat i tornar a panxa enlaire. Aquest nadó en la posició de bocaterrosa, també exercita la càrrega, el redreçament del cap, les transferències de pes, i així carregant el pes a un costat, de sobte cau panxa enlaire, i poc a poc experimentarà aquest moviment i ho farà de manera més controlada i voluntària. Ha après a voltejar, el primer desplaçament que li permetrà coordinar els primes patrons de flexió i extensió globals, disfrutant d´un moviment que li farà possible anar a trobar la joguina que havia perdut. El seu to muscular anirà augmentant des de l’experiència del moviment i la necessitat d’explorar allò que li queda fora de la zona de confort. Aquesta experimentació corporal (propiocepció) es va integrant  juntament amb els altres sentits, com la visió, audició i el tacte.

Així doncs, gràcies a l´interès per l´altre (referents parentals) i a la motivació pel joc, el nadó va ampliant i experimentant moviments que li ajudaran a madurar el seu desenvolupament psicomotriu. Així, per començar a gatejar, el nadó haurà hagut de passar per diverses fases (voltejar, aguantar-se estable assegut, mantenir l´equilibri en la posició de gates), cadascuna amb una funció i unes implicacions futures. 

 
Tot i que existeixen en el mercat diferents materials, hamaques, parcs infantils, “caminadors” (taca-taca)… amb l’objectiu de fer més còmode i fàcil el posicionament i  el desenvolupament motriu del bebè, és preferible proporcionar un espai ampli i segur on pugui experimentar diferents posicions i desplegar al seu ritme les  capacitats motrius. Podem ajudar al nadó acompanyant-lo en un entorn lúdic i sostenint aquells moments d’esforç, queixa o incomoditat que poden aparèixer en determinades posicions (per exemple de bocaterrosa). Superats uns primers moments de malestar, podrà incorporar-ho progressivament i beneficiar-se d´un millor to muscular del tronc, d´espatlles i braços, així com d´una nova perspectiva de l’entorn.  

Els professionals que treballem amb nens petits, coneixem bé aquest gran desplegament d´activitat del primer any de vida. Ens cal saber-ne per poder ajudar als petits que, per motius ben diversos (nens poc reactius, nens amb hipotonia o hipertonia, retards de diferents etiologies…), els costa fer aquestes primeres adquisicions motrius, que son  la base d’una motricitat molt més madura i complexe, que vindrà en els següents anys.

Jana Compte | Laura Trullols  | Míriam Sala  | Fisioterapeutes CDIAP APINAS