Des de l’atenció multidisciplinar del CDIAP, es poden observar els efectes emocionals que implica ser i tenir bessons, en relació al naixement d’un sol fill. Més enllà d’aspectes pràctics i organitzatius i de les possibles semblances i diferències entre cadascun dels fills, sorgeix la necessitat de tenir en compte una sèrie de variables, dins la dinàmica relacional, diferents de les d’un sol nadó.

El fet de tenir tantes coincidències entre ells, com l’edat cronològica, viure el mateix moment familiar, possibles semblances físiques i el fet de moure’s en un mateix cercle social (cursos escolars, amics comuns,…)  pot implicar certa tendència a englobar les dues subjectivitats com a una.  Tot i buscar l’harmonia entre els fills,  l’estima entre germans i un tracte el més igual  possible, cal poder identificar les diferencies i necessitats de cadascun.  Paradoxalment, el fet que el seu desenvolupament psicomotriu (caminar, parlar, adquisició d’hàbits)  coincideix en el temps, augmenta la possibilitat de que se’ls compari més sovint.

Pels nens, tenir una persona semblant a un mateix que t’acompanya en el teu moment maduratiu, genera una manera diferent de construir la pròpia personalitat. D’una banda,  permet la possibilitat d’una unió important entre ells però, també els dificulta desenvolupar la seva individualitat, com anar aprenent a funcionar sol, a decidir per un mateix i anar identificant els seus gustos i les seves prioritats.

Els germans bessons generalment tenen una vinculació forta entre ells i pot dificultar ubicar la natural rivalitat entre germans. En algunes ocasions, augmentant-la i en d’altres, negant-la. Aquesta vinculació pot influir en com es posicionen entre ells, en relació a la dominància, adaptabilitat, espontaneïtat, tancament, etc.

Tenir un germà bessó, pot implicar la dificultat de poder tenir l’exclusivitat del temps dels pares. Aquesta circumstància no és tant complexa quan els germans tenen una diferència d’edat. Aquesta mancança pot quedar matisada per la sensibilitat dels pares a oferir una dedicació individual a cadascun d’ells, que permetrà aflorar l’engranatge de relacions necessàries per a un bon desenvolupament psíquic.

En conclusió, en el cas de bessons es considera encara més necessari entendre que hi ha dues subjectivitats diferents, per a poder prioritzar les seves necessitats individuals i acompanyar-los en la seva pròpia manera de ser com a subjecte únic. Cadascun dels fills serà diferent, també del bessó/bessona, tot i que hagin nascut en el mateix moment, tinguin vides paral·leles, vesteixin igual, facin les mateixes activitats, vagin a la mateixa classe i tinguin la mateixa festa d’aniversari. Per tant, aquesta posició dels pares, afavoriria que, en el futur, tot i la seva unió, poguessin afrontar individualment amb més facilitat les eleccions que la vida comporta.

Núria Álvarez (logopeda CDIAP), Glòria Codina (psicòloga CDIAP) , Patricia Escobedo (logopeda CDIAP), Neus Sebastian (psicòloga CDIAP) i M. Teresa Selvas (psicòloga CDIAP)