La societat d’avui en dia es mostra més preparada per entendre i integrar els trastorns mentals i/o físics del desenvolupament, podent generar més recursos per atendre’ls. Quan la família pot entendre les dificultats que comporten aquests trastorns, el pronòstic pot ser més favorable i estar més acompanyada dels recursos que ofereix la societat. Tenir un fill amb un trastorn o malaltia té efectes en tota la família i requereix més enteniment, adaptació  i buscar un major equilibri familiar. En algunes ocasions, tot aquest esforç que fa la família pot condicionar l’atenció als altres germans.

La paternitat, en si mateixa, comporta una realitat sovint no ajustada als ideals esperats. En les famílies en les que un fill té un trastorn o malaltia greu encara s’evidencia més aquest decalaix entre la realitat i els ideals que es tenen dels fills, fins i tot abans de néixer. El mateix pot passar amb l’ideal que un té dipositat en com serà com a pare /mare.  Amb tot, aquests sentiments són els que acompanyen a les famílies en un camí de la criança.

La relació habitual entre els germans: de gelosia, imitació, rivalitat i aliances, també queda sovint condicionada. Cal que la família adapti els horaris i les activitats al fill amb dificultats i, sovint, el germà queda a expenses de les prioritats de l’altre, tot i que les famílies intenten equilibrar-ho.

Si la malaltia recau sobre el germà gran, els pares poden tenir una visió equivocada del que és un desenvolupament més adequat a l’edat i confondre les seves funcions en quant a l’adquisició d’hàbits. Altrament, el model que tindrà el germà petit és particular i li serà necessari entendre’l i confrontar-lo amb altres maneres de ser.  Si la malaltia recau sobre el germà petit, el gran ha de fer un treball de conscienciació de les dificultats i adoptar un posicionament d’ajut i d’acompanyament i, alhora, elaborar la gelosia, rivalitat i sentiments, com els altres nens, però amb més elements de complexitat. D’altra banda, aquesta experiència pot aportar als germans un grau de maduresa, empatia i més capacitat d’entendre la diversitat. Un suport i acompanyament professional  pot facilitar una major elaboració de la pròpia realitat, ja que l’experiència d’altres famílies, tot i servir com a referència, sabem que no es pot incorporar directament. Cadascú tenim la nostra manera particular d’entendre , interpretar i actuar davant les circumstàncies que comporta la vida.

Teresa Selvas (Psicòloga CDIAP), Neus Sebastian (Psicòloga CDIAP), Patricia Escobedo (Logopeda CDIAP) , Glòria Codina (Psicòloga CDIAP) i Núria Álvarez (Logopeda CDIAP).