Un dels principals motius de consulta al nostre CDIAP és “no entenc el que diu” o també  “li costa dir alguns sons”.  Són molts els factors que poden alterar el correcte desenvolupament del llenguatge oral en els infants de 2 a 6 anys (factors neurològics, maduratius, emocionals, ambientals, orgànics, etc..). M’agradaria destacar les dificultats per articular alguns sons que tenen un origen de caire més orgànic. Per aquest motiu voldria parlar de la respiració.

La respiració fisiològica, o més adequada, és la respiració nasal. Quan l’aire entra pel nas, aquest el neteja evitant possibles infeccions, l’escalfa i l’humiteja, i així evita assecar la part de la mucosa que recobreix el nostre aparell respiratori. Què passa si els nostres infants respiren per la boca de forma habitual i permanent? La respiració oral/bucal es produeix quan hi ha una obstrucció de les vies aèries superiors (cavitat nasal i/o faringe).

Quan els nens respiren per la boca, la llengua es recolza a les dents i es manté en posició baixa. Aquest hàbit pot alterar la fisiologia del paladar i la mandíbula, la forma de les dents i la competència dels llavis, la deglució i fins i tot l’articulació d’alguns sons,  a més de produir possibles infeccions a nivell respiratori.

Ens podríem preguntar, perquè els nens respiren per la boca? Perquè els és més fàcil i ràpid. Això succeeix quan intenten respirar pel nas i no poden. El nas deixa de funcionar quan hi ha una obstrucció que no deixa passar l’aire cap a dins. Una causa d’obstrucció nasal és quan es produeix un engrossiment de les amígdales, els carnots o les vegetacions, entre d’altres causes, i s’altera la seva funcionalitat.

Els nens que respiren per la boca per un mal hàbit respiratori, són aquells que en un moment passat van tenir alguna obstrucció a les vies aèries superiors que no va ser detectada i/o tractada, i van adquirir un mal hàbit. Així doncs cal estar pendents si pensem que el nostre nen/a  pot tenir una respiració oral permanent.

Núria Álvarez

Logopeda CDIAP Apinas