Ser pares, actuar com a pare, com a mare no te guió. No hi ha lectura que en garanteixi el que succeirà. Quines són les coses que ajudaran, quines no, a que l’infant creixi amb salut?

Quan esdevenen situacions de malaltia, de dificultats en el desenvolupament, les fragilitats apareixen i aquell guió que no existeix és més necessari que mai. A vegades es busquen receptes, consignes clares, per calmar l’angoixa que provoca la incertesa, però, cal temps, escoltar, entendre, partint d’aquell infant i de les seves possibilitats a tots nivells per a poder trobar la manera de rescatar i posar al descobert els aspectes saludables.

Atendre un infant constitueix un acte preventiu per que es tracta d’incidir en aquells factors que determinen l’ara i el seu futur. Tot s’està fent i és el moment de poder abordar els diferents elements que incideixen en el seu desenvolupament: físics, emocionals i socials. És per això que els equips dels CDIAPs estan formats per diferents especialistes que aborden cadascuna d’aquestes facetes: neuropediatres, pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, treball social.

Els símptomes en els més petits van canviant seguint els temps, el que ens empeny a una tasca de formació continua i de coordinació amb els professionals de l’entorn (equips pediàtrics, educatius,  i socials), amb qui també realitzem un treball de prevenció per intentar incidir en les polítiques de salut i atenció a la infància, per, des de la proximitat, fer-nos ressò de les mancances i cercar estratègies que reverteixin en la salut dels infants.

En el CDIAP APINAS a més de la tasca des de cada disciplina i del treball interdisciplinar, tenim cura del subjecte, l’individu, la persona que hi ha més enllà de la malaltia, del traumatisme, del trastorn o dels elements presents que el posen en situació de risc.

Margarita Bolea | Psicòloga clínica i coordinadora del CDIAP APINAS