habits-menjar-apinasUna de les preocupacions més freqüents dels pares, té relació amb els menjars i el pes dels seus fills. Molts pares comenten que el seu fill menja malament i els preocupa que això pugui repercutir en el seu pes i el seu desenvolupament. A vegades diuen que les hores de menjar es converteixen en una font de problemes diversos: volen menjar només aliments triturats, només volen pasta, demanen que sigui el pare o la mare qui els peixi, etc.

Els dos anys primers de vida són molt importants per establir una bona alimentació i els hàbits que comporta. Molts costums i gustos sobre els aliments s’adquireixen a aquesta edat i es mantenen en la vida adulta.

El moment d’introduir aliments complementaris, especialment en el primer any, és l’etapa més problemàtica. Els pares sovint tenen la sensació que el nen es passaria dies sense menjar. En altres ocasions consideren que les quantitats que menja el nen són insuficients o que menja aliments poc variats.

Aquestes etapes es caracteritzen per una disminució del ritme del creixement, l’adaptació a sabors nous (no sempre ben tolerats) i el pas a la consistència sòlida.

 

Aspectes a considerar:

1. La disminució del creixement comporta una disminució de les necessitats d’alimentació i es manifesta amb una baixada de la gana. No cal menjar grans quantitats. Com es pot compensar la disminució del volum de la ingesta? Es pot aconseguir una mateixa quantitat calòrica amb una dieta enriquida, o sigui amb menys volum, però aconseguint el mateix contingut calòric.

2. Els costums i hàbits s’estableixen en els primers anys de vida. És important diversificar la dieta, però NO necessàriament han d’agradar igual tots els aliments.

3. El menjar ha de ser una acte que proporcioni plaer i no una “lluita” entre pares i fills. Hem de permetre que l’infant participi, que s’embruti, que s’acostumi a menjar assegut la trona o a la taula, sense activitats que suposin una distracció, com la TV. Si és possible, convé que el nen mengi en família.

4. L’elaboració, la presentació, el punt de sal, etc., són tan importants per al nen com per a l’adult. Es tracta de la integració sensorial.

5. Hi ha pares que comenten que el nen menja malament a casa, però que al col•legi o amb altres persones menja bé. És important adonar-se que l’alimentació és més que la nutrició ja que és una forma de relació i per tant hi apareixen aspectes referents a conductes alimentàries que tenen un origen diferent a la ingesta d’aliments pròpiament dita.

 

Recordeu:

1. El pes és un aspecte més de la salut, però NO és el més important. És necesari la valoració del pes i la talla de forma conjunta, de aquesta manera podrem sàpiga si el nen se està desenvolupant adequadament.

2. Si el nen presenta desregulacions a nivell digestiu, cal consultar el pediatra: Vómits, diarreas, pèrdua de pes, negació al menjar , etc.

3. La introducció dels grups d’aliments han de ser els que indiqui el pediatra i això no es fa a l’atzar sinó que es van introduint aliments nous en funció del desenvolupament del metabolisme i la maduració de l’aparell digestiu del nen. El canvi de alimentació no només fa referència a la introducció de nous grups de alimentació també a textures i estris que perverteixen el accés a la alimentació que ha de ser cada vegada més autònoma.

4. Si els problemes d’alimentació afecten el procés de desenvolupament del vostre fill heu de consultar professionals especialitzats.

5. No s’ha de premiar ni castigar amb el menjar.

6. Els hàbits i les rutines són molt importants. Estar asseguts tots a taula , seure en la seva trona o cadireta, etc, a més de normalitza el màxim possible la dieta i que sigui igual que la resta de la família.

7. No s’ha de renunciar a la introducció d’aliments nous davant d’un primer rebuig.

8. Evitar distraccions durant la hora del menjar tv, joguines etc … la paraula es una bona eina per mantenir la atenció del nen i explicar lo que estem fen.

9.Fer participes de la elaboració del menjar , conèixer el aliments es el primer pas per la familiaritza-hi.

10. El joc simbòlic com eina   per apropar al nen al món de la alimentació. L’alimentació en l’edat pediàtrica no és una tasca senzilla i si en alguna ocasió us cal assessorament no heu de dubtar a sol•licitar-la. El buscar una resposta a algunes situacions pot evitar convertir l’alimentació en un problema i en un motiu d’enfrontament amb els nostres fills.

 

Raquel García Ezquerra
Especialista en deglució pediàtrica
raquel.garcia@apinas.cat