L’ATENCIÓ EN EL CDIAP

El treball en Atenció Precoç té la seva singularitat més enllà de la disciplina i especialització concreta dels diferents professionals: la interdisciplinarietat.

Sovint en la pràctica clínica ens trobem en la situació de sospesar el símptoma i /o la patologia que la criatura presenta en un moment en que tot s’està jugant, en que tot s’està fent.

Un moment sensible i delicat ja que sabem que qualsevol diagnòstic produeix un efecte en l’esdevenidor del nen que cal tenir en compte. Mala cosa en uns temps de passió per les categories.

No vull dir amb això que no puguem entendre i parlar de manera descriptiva d’aquells signes que ens orienten en un diagnòstic i per tant en un tractament concret a seguir i donar també diagnòstics clars ; però sabent i accentuant que el pronòstic és obert, és per tant incert.

El nadó, i no ens cansem de repetir-ho, neix prematur, està madurant a tots nivells , un cop ha arribat al món, amb la relació amb els pares. Interpretem que té son o que té gana, que li fa mal la panxeta…És aquesta escolta i mirada de l’Altre el que l’ajuda a anar-se fent.

Mica a mica anirà regulant les sensacions corporals passant per diferents estadis evolutius. Estadis que neixen propers, que se solapen i que tenen moments de màxim desplegament.

A tall d’exemple en citaré dos:

L’estadi del mirall, que podem situar entre els sis mesos i l’any de vida. Li permetrà percebre, en sentit ampli, la integració del seu  cos, el que li  donarà certa estabilitat i tranquil·litat corporal.

I el moment del Fort-Da freudià, que es dóna cap el final d’aquest estadi.

Aquest termes alemanys signifiquen lluny-aprop. És un joc que realitzen els nens consistent a allunyar i apropar un objecte. Freud ho va descobrir veient jugar al seu nét de 18 mesos qui, en absència de la mare, feia aquest joc . Allunyant i fent tornar l’objecte, el nen comença a simbolitzar l’absència de l’altre. A partir d’una experiència displaent- la mama no hi és- pot convertir-la en una experiència que li plau…hi és, no hi és… sent ell qui pren la iniciativa i podent començar a elaborar aquesta absència.

Bé, com totes les coses importants aquests són moments en el desenvolupament que s’inicien des del minut zero i van prenent cos a mesura que l’evolució del nen avança en interrelació amb l’altre.

Parlem de nens molt petits on tot s’està jugant. I on els símptomes, quan alguna cosa no va, poc o molt, s’expressen sobre tot en el cos.

En el cos per massa…”no para”, en el cos per massa poc…”no es mou, no s’interessa…”.

Més enllà de causes orgàniques i/o neurològiques que dificultin alguns dels processos evolutius.

Sí, realment és delicat, terreny delicat i preciós, un camp d’atenció amb una especificitat bàsica… la interdisciplinarietat.

Poder atendre des de i amb diferents disciplines aquest moment de la vida en un Servei no és només un luxe, és una manera d’entendre el Desenvolupament dels més petits.

 

 

Margarita Bolea Guitart

Psicóloga del CDIAP APINAS