Lateralitat creuada i dificultats en l’aprenentatge escolar: mite o realitat?

 

La majoria de les persones presenten una preferència natural per un costat del seu propi cos; és el que es denomina “lateralitat”.  Aquest costat sol ser el dret –en el cas dels dretans- o l’esquerra -en el cas dels esquerrans-. Quan la persona, en canvi, és capaç d’utilitzar ambdós costats del cos amb la mateixa habilitat, s’anomena ambidextre.

No obstant això, el domini d’un costat del cos no sempre és constant (per exemple, un individu pot escriure amb la mà dreta, però ser més hàbil xutant una pilota amb la cama esquerra, o pel contrari, escriure amb la mà esquerra i enfocar un objectiu amb l’ull dret). És el que es coneix com a “lateralitat creuada”, i que expressa una dominància mà-peu-ull no homogènia.

Si bé la dominància manual sol estar bastant clara al final del primer any de vida, por romandre inestable durant molt temps (inclús fins els 6 anys), formant part del procés maduratiu normal del cervell humà en creixement.

Correspon sempre al pediatre diagnosticar si existeix una “dominància obligada”, és a dir, que el nen sigui esquerrà perquè existeix un trastorn a la mà dreta que li impedeix utilitzar-la, o bé que tingui una dominància ocular perquè l’ull contra lateral tingui un defecte de visió. Derivant en el primer cas al neuropediatre i a l’oftalmòleg en el segon.

Temps enrere era una creença habitual considerar la “lateralitat creuada” com la causa de determinats trastorns de l’aprenentatge.

Gràcies a l’avanç i desenvolupament de les neurociències, els professionals que ens dediquem a l’estudi dels diferents trastorns del neurodesenvolupament, expliquem amb evidència científica sòlida que el domini no homogeni entre mà-peu i ull no només no comporta ni predisposa a cap patologia ni dificultat d’aprenentatge en particular, sinó que constitueix una denominació sense cap significació clínica.

Dra. María Eugenia Russi

Neuropediatra del CDIAP APINAS

Eugenia.russi@apinas.cat