Durant aquests anys de treball en el CDIAP s‘ha pogut observar que els nens presenten diferents particularitats del llenguatge, algunes de les quals poden definir-se com a retard en la parla. D’altres, malgrat  una presentació similar, corresponen i van associades a altres problemàtiques  més generals, de l’esfera de la comunicació i la relació, per exemple.

Aquesta diferencia és força complexa de distingir, en tant, la part més visible i tangible és similar, especialment en edats de primera infància. Cal afegir la reticència a pensar que  hi poden haver alteracions que donin com a símptoma una manca d’estructuració en el llenguatge. És per això que hem d’estar alerta per poder oferir des d’unes edats primerenques el tipus d’intervenció que més s’adeqüi a les necessitats en aquell moment, a l’infant.

Cabria esperar que un nen al voltant dels dos anys d’edat pogués unir paraules a mode de petita frase, encara que fos d’una manera imprecisa, tot i que li faltin alguns connectors i hi hagin algunes alteracions en l’articulació. També s’esperaria que el nen pogués començar a entendre ordres simples.  Aquest moment anirà progressant.

Pel contrari es poden activar les senyals d’alarma en el moment en que el nen comença a fer us d’un vocabulari restringit als seus interessos, o presenta un vocabulari  reduït. També és indicatiu el fet  de fer  ús de la paraula com a representació d’una petita frase, quan podria fer una petita construcció. Solem tenir en compte el fet de que dubtem si el nen ens entén ,si es que no contesta en la direcció de la demanda que se li hagi fet. En aquest cas pot ser que no ho hagi entès o que no tingui interès.

Aquesta simptomatologia, sense cap causa orgànica que ho justifiqui, indica que hi ha un estancament en el desenvolupament de la parla i/o el llenguatge, que podria respondre a una problemàtica més general. És per això que una detecció a temps és molt important pel bon desenvolupament de l’infant.

 

Patricia Escobedo

Logopeda del CDIAP APINAS.