oportunitat-malestar-apinasEs parla molt de la transició de l’Estat del benestar a l’Estat del malestar, especialment en un moment on la crisi econòmica està significant la retallada de les prestacions socials mentre se’ns acusa de viure per sobre les nostres possibilitats i se’ns demana fer un sobreesforç econòmic per eixugar el dèficit pressupostari d’uns governs amb comptes més que dubtosos i esquitxats per la corrupció i el frau.

Com és fàcil d’entendre, això està generant un ambient d’encrespament general i de rebuig cap a la classe política i les seves maneres de gestionar el poder que, nosaltres, els mateixos conciutadans, els hem atorgat.

Esperar que ens ho donin tot fet, eludir responsabilitats, resignar-nos a que tot s’esvaeixi i creure’ns que fins ara el benestar era un regal dels governs és erroni.

Arrel d’això, són molts els moviments recentment apareguts que, tot i les oïdes sordes de la classe política, gràcies a les noves tecnologies i les xarxes socials van agafant força i, a nivell mediàtic, comencen a fer-se escoltar.

És ara quan tots i totes hem de poder fer una reflexió del paper que juguem dins de tot aquest entramat, és ara quan, sacsejats pel malestar, ens hem de preguntar quina és la nostra responsabilitat, i comencem a agafar consciència de que ens cal caminar junts si volem mantenir el nostre benestar.

Per això el malestar sempre ha estat una oportunitat. Si ens conformem, si ens mantenim en la nostra zona de confort, tot i el nostre malestar, no hi haurà mai un desig de canvi.

Si el que es vol és, precisament, aconseguir un canvi, haurem de fer com van fer els nostres avantpassats, agrupar-nos per defensar els nostres interessos com a comunitat, com a veïns, com a treballadors… deixar de banda les individualitats i creure en les nostres capacitats com a poble per lluitar contra els abusos, ajudar-nos els uns als altres, donar-nos suport en èpoques difícils… No hem d’inventar res de nou, només hem de mirar enrere per veure que al llarg de la història tot Estat del malestar ha estat motor de canvi en la recerca d’una millora en les condicions de vida.

Així doncs, no hem d’obviar les dificultats per les que estem passant com a societat, ni quedar-nos com a espectadors mirant-nos-ho des de fora, sinó buscar i creure’ns les capacitats que tenim com a individus i com a societat per provocar el canvi desitjat.

És moment d’aprofitar la oportunitat del malestar per reinventar-nos, per treballar i afrontar col•lectivament, com a individus i professionals, la situació actual de crisi.

 

Per això, potser ara,  com a professionals del camp social hauríem de poder treure’ns la bata blanca, eliminar la imatge creada de dispensadors de caritat, recuperar la proximitat amb la comunitat, les persones…, i així, recuperar la nostra tasca d’agents de canvi encoratjant cap a la solidaritat i el treball en comunitat a l’hora de buscar el benestar.

 

 

 

Mònica Mateu Martínez

Treballadora Social APINAS

monica.mateu@apinas.cat