El cant és un recurs per a l’estimulació i/o rehabilitació del llenguatge i la parla, sense oblidar precisament les patologies de la veu. En l’acte de cantar s’involucren àrees dels dos hemisferis cerebrals, la qual cosa afavoreix la generalització dels aprenentatges o automatització d’habilitats prèviament treballades. L’exercitació de les activitats d’escolta, atenció i  memòria necessàries per aprendre una melodia sostenen també l’aprenentatge del llenguatge.

Hi ha estudis que demostren que la informació parlada de forma rítmica es reté més fàcilment en la memòria. Els que ja tenim una edat podem recordar la cantarella per aprendre per exemple les taules de multiplicar amb l’ús de poques notes diferents i un ritme marcat.

Una cançó és un poema o un altre text, normalment amb certa rima, que s’acompanya de música per a ser cantat. La rima implicada en la majoria de textos situa el treball d’audició i discriminació en un lloc privilegiat al final de la frase, repetint total o parcialment els fonemes a partir de l’última síl·laba accentuada (“Vaig conèixer un gripau blau). Sovint també trobem la rima interna dins el mateix vers (“La lluna,  la pruna ”). Aquest treball afavoreix el desenvolupament de la consciència fonològica del llenguatge oral, que és l’habilitat conscient de sentir i manipular els fonemes que constitueixen les paraules i un dels pilars bàsics de l’aprenentatge de la lecto-escriptura.

Els versos poden presentar repeticions de sons en dos o més mots consecutius o situats en intervals curts, aspecte que s’anomena al·literació (“Pedra pedreta”). Així es poden escollir cançons segons els fonemes més emfatitzats, com si es tractessin d’embarbussaments.

El ritme que incorpora la música permet copsar l’estructura sil·làbica de les paraules d’una manera més intuïtiva i lúdica. També pot modelar la fluència del llenguatge, hi ha nens que no s’entrebanquen cantant, malgrat ho fan parlant.

Les cançons no solament milloren l’organització del llenguatge expressiu, sinó també del receptiu. S’aprenen paraules i expressions que poden ser noves per a la persona. Ens trobem amb repeticions sintàctiques que destaquen alguna categoria gramatical en concret i permeten parar-hi  atenció (“En Joan petit quan balla”).

Alguns textos usen paraules incloses en el mateix camp semàntic, relacionades amb un mateix àmbit o domini del coneixement (“Una plata d’enciam”), d’altres usen elements que comparteixen la mateixa arrel o lexema i pertanyen a la mateixa família de paraules (“Per la carretera un carreter”).

Quant al significat, les diferents estrofes tenen un sentit propi, una coherència interna i amb la tornada es va repetint la idea principal. Algunes poden ser autèntiques narracions amb plantejament, nus i desenllaç (“Puff, era un drac màgic”).

En definitiva, cantar és un acte molt plaent amb un potencial educatiu enorme en tots els sentits.

Rosa Esteve

Logopeda Escola Àuria