Des de temps immemorables l’home i els animals s’han relacionat de diferents formes (animals de companyia, animals de càrrega…).

Les picades i mossegades representen un 1% de les visites a Urgències, de les quals el 10% són de seguiment i/o sutura; mentre que l’1-2% requereixen hospitalització.

Hem de tenir en compte el tipus i importància de la ferida que pot oscil•lar entre una erosió superficial, fins a ferides que poden causar la mort. És important també recordar el risc de transmissió de malalties com el paludisme; així com les conseqüències de la inoculació de verí (des de reaccions locals a reaccions anafilàctiques i fins i tot la possibilitat de tractament. També cal tenir en compte l’afectació psicològica i el cost econòmic de la mossegada o picada  i les seves conseqüències.

 

Mossegada d’animals:

picades-mosegades-animals-apinasLes més freqüentes són la mossegada de gossos (60-95%), seguides de les de gats; rates, ratpenats, cavalls, guineus i humans, podent transmetre la ràbia tots ells.

En qualsevol mossegada haurem de saber el tipus d’animal (domèstic, salvatge, desaparegut, exòtic, importat il•legalment…), l’estat de salut i vacunació de l’animal i del nen, així com si es tracta d’una agressió amb o sense provocació. És imprescindible conèixer el temps d’evolució des de la mossegada fins a l’atenció mèdica.

Davant de qualsevol mossegada actuarem de forma similar: rentat amb aigua i sabó, desbridament dels teixits desvitalitzats i cerca de lesions associades o cossos estranys. S’ha de procedir a l’elevació i immobilització del membre afectat. La sutura de la ferida és controvertida, però hi ha consens en la necessitat de fer-la en cas de ferida de menys de 8 hores d’evolució, per motius estètics, o si precisa hemostàsia.

En alguns casos pot precisar profilaxi antibiòtica, vacunació (hepatitis B, antitetànica…) o fins i tot profilaxi / vacunació antiràbica. En qualsevol cas caldria avisar al centre epidemiològic: http://canalsalut.gencat.cat

 

Picades d’insectes

En la majoria dels casos pot ser difícil reconèixer l’agent etiològic, ja que la clínica és molt similar: una pàpula eritemato-edematosa amb una perforació o punt purpúric central, en ocasions pruriginoses i de vegades doloroses. En alguns casos hi ha característiques diferenciadores, com per exemple:

Dípters (mosquits, tàvecs): Lesions no agrupades a pell descoberta  (més a cames). Poden produir pàpules i reaccions generalitzades.

Puces i xinxes: Picades agrupades i disposició lineal o en ziga-zaga (S’infecten fàcilment)

Processionària del pi: Lesions favonoses molt pruriginoses en zones exposades.

Abelles, vespes i borinots: Reaccions locals (pàpula <10 cm). Sensibilització local (pàpula >10 cm)

Què fer davant una picada d’insecte?:

L’actuació davant una picada d’insecte presenta una part comuna basada en el rentat de la pell, administració de fred local (excepte picades abelles, vespes i borinots: calor local per toxines termolàbils), elevació del membre afectat i en cas de precisar tractament farmacològic (solució de calamina, corticoides tòpics o locals, antihistamínics i/o analgèsics orals).

En cas de picada d’eruga caldria realitzar l’extracció de pèls amb esparadrap. En cas de picada d’abella s’ha de fer una extracció ràpida del fibló sense comprimir-lo ja que bombeja verí durant 2 minuts. En cas de picada de vespa, borinot i abella a la boca precisa corticoides sistèmics i  observació.

 

Picades d’animals marins

Meduses: Davant una picada de medusa s’ha d’irrigar la zona amb aigua freda i  salada (mai agua dolça) i mai fregar la ferida. També és d’utilitat desactivar amb amoníac rebaixat en aigua o alcohol isopropílic al 60% abans de retirar els tentacles de les anemones, i procedir a la retirada de pues o espines amb pinces quirúrgiques de l’interior de la pell. Per últim, submergir el membre afectat en aigua calenta per desactivar les toxines termolàbils.

Aranya de mar: És una de les picades més freqüents en les costes catalanes. Inocula una toxina termolàbil a través de les espines de l’aleta dorsal i pectoral com a sistema de defensa. Presenta dolor immediat i intens que pot irradiar al braç o a la cama. Són freqüents el síncope, la debilitat, les nàusees o l’ansietat, a vegades vomito, diarrea o sudoració.

La ferida sol ser dentada, sagna abundantment i moltes vegades està contaminada.

Mai s’ha de fer torniquet ni efectuar talls ni succions. És imprescindible submergir l’extremitat en aigua salada calenta, a temperatura tant alta com es pugui tolerar (45C), durant 30-60 minuts. Posteriorment, intentar treure les restes de l’espina si es veuen, mantenir l’extremitat elevada durant varis dies i administrar analgèsic si precisa.

 

Conclusions d’actuació davant picades i mossegades d’animals:

1. És de vital importància la identificació de l’agent causant que permetrà una actuació ràpida i eficient a nivell extra hospitalari, bàsica per al pronòstic de les complicacions possibles.

2. En caso de dubte s’ha de remetre a l’Hospital per a valoració i tractament.

3. S’ha tenir present sempre el risc de transmissió de malalties.

4. No oblidar l’estat immunitari i vacunal del nen i de l’animal en caso de mossegades.

5. Les mesures preventives són bàsiques, però no sempre són factibles.

 

francisca.garrido@apinas.cat