Estem en moments difícils. D’un dia per l’altre han canviat les vides de tots. Els ritmes, els temps, la forma de relacionar-nos… tot ha canviat i ha passat de cop! Acostumats com a societat a preparar-nos per superar els reptes futurs, a planificar i intentar controlar allò que vindrà, sobtadament hem hagut d’adaptar-nos a una nova forma de viure.

Els nostres fills viuen també enmig d’aquest moment complicat. Quedant també angoixats per algunes situacions. Cal tenir en compte, però, que són nens i com a tals, la seva sensibilitat és extrema, però la seva adaptabilitat també ho és, de manera que les nostres respostes, les nostres conductes tindran efecte en ells.

El maleït virus ha portat en moltes famílies la malaltia. I en algunes d’elles, malauradament, la mort.

Com expliquem als nostres fills algo que és tant dolorós per nosaltres?

Potser com a adults ens costa parlar-los del que està passant, però ho hem de fer. El nen no ha de quedar enmig d’un silenci. Tot allò que no es diu acaba transformant-se amb un patiment. Hem de poder-li explicar de forma sincera i senzilla allò que està passant (o ha passat), sempre tenint en compte l’edat del nen i la seva personalitat. Cada familia haurà de trobar els seus propis arguments per relatar-los el fet (segons religió, cultura, creençes). Cal respondre de forma clara, breu, a les seves preguntes. És positiu compartir amb ells algun moment del nostre patiment, sempre i quan sigui moderat i els verbalitzem què ens està passant. Si això passa en excés el nen es pot espantar. En la mateixa línea, silenciar la situació el pot portar al mateix espant, donat que ha de posar en marxa la maquiànria de la seva imaginació. I ja sabem que la imaginació dels nens és infinta!

I com més els podem ajudar?

  • Explicant-los contes sobre la mort, les pèrdues.
  • Parlant sobre el cicle de la vida/mort dels animals, de la natura…
  • Pel.lícules.
  • Promoure el dibuix lliure. Entès el dibuix de forma terapèutica. Que dibuixin què senten.
  • Fer cartes o un dibuix per la persona que ha marxat.
  • Fer un recull de fotos.

És un moment complicat i excepcional, on tot esdevé molt ràpid dins d’espais petits. Justament per això, hem de poder acompanyar-los per la paraula. La PARAULA que en certa manera començarà un procés de reparació del dolor i promourà un millor desenvolupament emocional.

Maria Molina | Psicòloga CDIAP Apinas

Neus Sebastian | Psicòloga CDIAP Apinas