La Motricitat Orofacial és una especialitat dins del camp de la logopèdia que s’ocupa de prevenir, avaluar, diagnosticar, educar i rehabilitar el desequilibri present en el sistema orofacial, independentment de l’edat i l’etiologia.

El sistema orofacial consta d’estructures estàtiques o òssies craniofacials, d’estructures musculars i de la cavitat oral. Totes aquestes estructures actuen de manera integrada i coordinada per desenvolupar funcions essencials com la succió, la masticació, la deglució, la respiració, l’articulació i la fonació.

Aquí rau doncs la importància de la figura del logopeda què és qui realitza la intervenció per corregir el desequilibri muscular orofacial que es pot manifestar per trastorns respiratoris, masticatoris, deglutoris i/o articulatoris entre d’altres. L’objectiu de la teràpia miofuncional orofacial sempre és millorar, compensar o mantenir la funció tenint en compte cada cas.

Els logopedes ens podem trobar davant de disfuncions, quan les funcions esmentades es realitzen amb un patró anormal com podria ser la respiració bucal i també podem trobar hàbits parafuncionals quan els moviments són involuntaris, com el bruxisme…

La funció respiratòria és una funció vital per l’ésser humà. Una de les alteracions més freqüents és la respiració oral que es dóna quan aquest procés es porta a terme per la boca enlloc de pel nas. Les causes més freqüents acostumen a ser les obstruccions nasals o bé faríngies o la hipertrofia de les amígdales. També cal dir que hi ha persones que respiren per la boca sense causa aparent, més enllà d’un mal hàbit adquirit.

La fonació és el procés mitjançant el qual es produeix la veu. La boca hi té un paper primordial ja que l’emissió dels sons depèn de la llengua, les dents, els llavis, les galtes i la posició de la mandíbula. Cal ressaltar que cap estructura del nostre cos té com a funció principal la fonació, així que, en la reeducació, serà necessari assegurar que les altres funcions orofacials estiguin preservades.

L’alimentació consta de la succió, la masticació, la salivació i la deglució. És una altra de les funcions bàsiques dels éssers humans.

La deglució és l’acció neuromuscular més complexa i requereix una menció especial, comprèn des del pas dels aliments per la boca fins l’arribada a l’estómac. En la deglució podem diferenciar la fase voluntària que és la fase preparatòria o dita també oral i la fase involuntària, on ja entra en joc la faringe i l’esòfag. Quan observem que hi ha problemes per deglutir hem d’estar alerta ja que ens podem trobar davant d’un cas de disfàgia. Té molta importància clínica degut a les repercussions greus per a la salut i la qualitat de la vida de les persones que la pateixen.

Des de casa i l’escola hem estar atents a alguns dels símptomes d’alerta de la disfàgia com dificultat per deglutir, temps llarg d’ingesta superior als trenta minuts, pèrdua de pes, reflux pel nas, dispersió del menjar per la boca, baveig, alteracions de la veu (veu humida o mullada), deglució fraccionada, pics febrils d’etiologia idiopàtica, presència de tos o la sufocació. Les complicacions es poden evitar amb un diagnòstic precoç, tècniques de prevenció, un tractament dietètic i nutricional adequat i rehabilitador, amb l’objectiu d’aconseguir una alimentació, sempre que sigui possible, oral amb una deglució segura, mantenint la hidratació i els nutrients adequats.

La Teràpia miofuncional implica un treball interdisciplinar amb altres professionals com pediatres, otorrinos, fisioterapeutes, mestres o educadors.

Des de l’escola Àuria es considera un aspecte important a tenir en compte amb els nostres alumnes. És per això que durant aquests últims cursos professionals del centre han realitzat diferents accions formatives per poder oferir una millor resposta al nostre alumnat.

 

Marta Quintana | Logopeda de l’Escola Àuria Col.2040