Ser un nen implica bàsicament ser algú en construcció. Una construcció que és prèvia al moment de néixer, doncs, s’han observat patrons de conducta ben diferents entre un fetus i un altre. Aquestes singularitats prèvies al naixement no seran determinants pel futur subjecte però si que ho seran pels seus pares i per les seves respostes i reaccions cap al nen. A mesura que vagi creixent, el nen s’anirà definint modulat fonamentalment pel marc simbòlic que ofereixin els pares, la família i l’entorn. Les emocions requereixen un apartat a banda en aquest procés de construcció:
Observant els més petits, els lactants sense paraula, podem veure com fan petits intents de fer-nos conèixer com se senten. La gana, la son, el fred, la intranquil•litat,… són sensacions corporals que el nadó haurà d’anar regulant, i mentre va creixent i sota la mirada de l’adult que la va significant, el petit comença a conèixer de què es tracta. És a través d’aquesta interpretació que les emocions van fent espai en les nostres vides. Quan el nen va creixent, és capaç d’anar posant nom a allò que sent, el que l’amoïna, el que li passa,… aquesta manifestació alleuja i ajuda a poder variar decisions futures. Totes les emocions tenen el mateix pes. La última pel•lícula Disney, Inside Out, se’n fa ressò, i ho posa en primer pla d’una forma entenedora pels nens però també pels adults. És interessant poder fer una aturada a pensar sobre el que la pel•lícula planteja, doncs estem emmarcats per una societat i cultura en la que no es permet (i per tant tampoc als nens) sentir-se trist o deprimit. Alegria i tristesa, com planteja el film són complementaries i necessàries pel bon desenvolupament mental. Moltes vegades davant d’un conflicte propi de l’infant, moguts per un intent d’evitar el patiment als nens busquem passar la pàgina ràpidament i responem el “no passa res” i en canvi serà a través del “si que t’ha passat” quan podrà elaborar el que ha sentit i podrà anticipar-se en una altra ocasió. De la mateixa manera la por, la ira o el fastig, són emocions que si no apareixen en forma de bloqueig ajuden a nen a poder discriminar la situació que tenen al davant i per tant, tenir elements per protegir-se i aprendre.

webs

Maria Molina

Psicòloga Cdiap Apinas