parla“No soy ni he sido nunca una persona tartamuda, aunque si me engancho a veces con las palabras.”
(“La tartamudez”.  José Sta. Creu i Maria Xesús Froján).

Això extrapolat a la nostra feina ens faria pensar en la importància o poca importància que tenen algunes alteracions o variants de la normalitat de la parla per alguns nens.

Sobretot aquells nens que presenten diferents dislàlies en articulació o coarticulació i que presenten una intel·ligibilitat de la parla preservada, és a dir, que encara que facin alguns sons malament, els entenen al parlar.

Perquè canviar o treballar per millorar si tothom m’entén? Es deuen preguntar els nens.

Doncs bé, aquesta és una de les barreres amb la qual ens trobem a la nostra feina.
Rebem als nens derivats per la mestra de l’escola, pels pares… per presentar dislàlies que poc o res afecten a la intel·ligibilitat de la parla (encara que poden interferir en altres àrees com les escolars), aprenen a fer el so aïllat, dins la paraula, dins la frase i, en el millor dels casos, degut a la nostra insistència, poden activar un nivell d’alerta dins la sala per no fallar en aquell so que hem estat treballant durant temps, però a la que surten i fan una parla espontània tornen a fer el so articulatriament alterat. Els efectes del nostre treball, pot ser que no estiguin a l’altura de les expectatives (de la família o l’escola) d’una feina ben feta.

PERQUÈ?

Potser els hi manca el pas més important. Posar de la seva part, fer-se seu aquest treball.

És per això que de vegades, de cop i volta, com per art de màgia els nens comencen a posar en pràctica tot el que hem anat treballant. Comença a ser funcional la competència adquirida per fer els sons afectats.

I doncs…, Què ha passat?

Sovint, des de les pròpies experiències socials es donen situacions que el poden confrontar amb la seva manera de parlar (una burla, un comentari d’un desconegut…) i els fa posar-se en joc i entrar d’una manera activa en la producció de la seva expressió, en definitiva, en la seva presentació als altres.

Un té un problema quan el reconeix com a tal.

Patricia Escobedo
Logopeda CDIAP APINAS
patricia.escobedo@apinas.cat