El treball per comissions que realitzem al CDIAP APINAS ens serveix per a tractar temes significatius a nivell professional, de forma interdisciplinar i que tenen a veure amb la salut mental i el desenvolupament infantil. En aquest cas, ens emmarquem dins la Comissió de ‘Germans’.

Quan comencem a atendre un infant, el primer que ens hem de proposar és entendre’l a ell i a la família, com s’ubica en relació als pares i als seus germans. A part de la complexitat pròpia de tenir germans, cal tenir en compte altres circumstàncies familiars; per exemple, ser bessó o tenir un germà amb algun trastorn de desenvolupament o malaltia orgànica.

La relació entre germans comença quan el nen comprèn que té o tindrà un germà i perd l’atenció exclusiva dels pares. No és una pèrdua real, d’amor, però si d’exclusivitat i té efectes de pèrdua simbòlica. Ens podem trobar que un nen fantasiegi en ser fill únic o que aconsegueix els èxits que ha aconseguit l’altre. Tot i ser un pèrdua significativa, cal positivitzar-la perquè és una oportunitat, ja que inicia l’infant en els primers elements de la frustració necessaris per adaptar-se als propers esdeveniments de la vida i del seu desenvolupament. Els nens que no passen per aquesta experiència, hauran de experimentar-ho per altres vies, arribant també a aquest punt de frustració inevitable.

La gelosia, en essència, implica ubicar en el germà el que un creu que és millor, només pel fet que ho té l’altre i no tu. Hi ha situacions concretes on es veu clarament la gelosia, per exemple, quan es vol la joguina que té l’altre (tot i ser joguines iguals).

Influeix el temperament de cadascú dels germans en la manifestació i intensitat de la gelosia. El que no és tant gelós, tendeix a cedir.  La gestió de la rivalitat amb els germans, no deixa de ser una pràctica de la seva socialització. Per exemple, si un és amable amb el germà, probablement tendirà a ser-ho en les seves relacions amb els altres.

Algunes orientacions que poden ajudar a aclarir aquestes dinàmiques familiars serien donar temps per expressar el malestar, parlar, elaborar i acceptar el que suposa tenir un germà; ubicar bé el fill en relació als pares, és a dir, el fill situat en el lloc de fill i no de parella de la mare o del pare. Hi ha bibliografia que pot ajudar a tractar aquestes qüestions, de forma il·lustrada i ubicada en format de conte/fantasia. Per exemple, Marian De Smet. Marja Meijer. Es ven germà petit. Símbol Editors. // Jan Armerod. Andrew Joyner. El canvi. Edicions Ekaré.

Glòria Codina, Patricia Escobedo, Neus Sebastian i M. Teresa Selvas.