Sento l’aire fresc a la meva cara i em reconforta. Tot passejant , el silenci m’acompanya i només es trenca pel cruixit de les meves rodes lliscant pel terra. Els colors verds, marrons, grocs i vermellosos es confonen a l’infinit. Noto l’olor d’humitat a les meves narius. Les meves mans toquen la rugositat i aspror que la vellesa  i saviesa denoten i em sento en pau. Abraço  i gairebé no abasto el seu cos alt, ferm i noto la seva força. La brisa remou el terra com una catifa plena de colors.

L’aigua llisca suament per les pedres i va modelant un paisatge fantasmagòric.

Els alumnes de l’aula dels Carbasses tenen dificultats per passejar sols, sempre necessiten un suport.

Així doncs, facilitarem que les sensacions que ens envolten i gairebé no percebem, es facin visibles i notòries a l’escola.

Si jo no puc passejar pel bosc, el bosc entrarà a la meva aula.

“Hi ha un llibre obert, sempre, per a tots els ulls: la naturalesa” Jean-Jacques Rousseau

Ramona Boladeras i Taché | Tutora aula Carbasses Escola Àuria