Les funcions del joc són múltiples: és una forma d’aprendre, de relacionar-se, de gaudir, d’enriquir el simbolisme i aporta recursos propis i personals per afrontar les situacions. És una manera d’expressar, més enllà del joc en si, per projectar el món intern i els malestars que poden tenir els nens. Això fa que, amb el llenguatge i el dibuix entre d’altres, sigui una de les eines que utilitzem en el nostre treball en el CDIAP.

A partir del diàleg de mirades, de somriures i de carícies que els pares fan als seus fills , com a expressió de desig, els nadons poden començar a jugar, gaudir, sentir el seu cos com a propi i així, situar-se en relació al món exterior que els envolta.

Aquest intercanvi fa possible l’entrada del nen a desenvolupar els diferents sentits i iniciar-se en el moviment. Ho veiem quan el nen comença a posar-se les mans o objectes a la boca, reacciona a la veu dels pares i descobreix les cares familiars.

A partir dels 6 mesos, el nen s’interessa i comença a jugar quan es veu al mirall i, a través de la mirada del pare o la mare, el nen és reconeix. L’interès per començar a explorar, una major atenció per les coses del seu entorn i un inici del desplaçament, són les prèvies al joc.

El nadó comença a reconèixer els objectes i el seu ús mitjançant els primers jocs d’exploració com posar i treure, amagar-se i tornar a sortir, omplir i buidar, tirar una torre i reconstruir-la, llençar un objecte i recollir-lo i jocs corporals (com el balanceig i els equilibris). Amb la paraula de l’adult el nen pot donar significat a les accions que fa. Això li permet entendre el món exterior i saber que els objectes i les persones hi són encara que no els vegi, i es poden absentar temporalment sense el temor a perdre’ls i desaparèixer. Per tant, encara que la mare surti de l’habitació, es pot quedar tranquil sabent que tornarà. En aquest procés hi veiem els inicis de la capacitat simbòlica i per tant, de la relació i la comunicació. És important que els adults participin activament d’aquest procés: adaptant-se al joc, limitant-lo, gaudintne i aportant idees. Ja que el jugar sol o al mal ús de les pantalles no permeten el poder anar adequant les intervencions i les reaccions dels nens.

Cap als dos anys, aquesta activitat presimbòlica ajuda a iniciar un joc per imitació, podent imaginar situacions no presents, com ara imitar els pares quan cuinen, quan treballen o cuiden dels germans petits. Aquest joc es va enriquint perquè el nen va adquirint més llenguatge, imaginació, recursos i perquè el fet de jugar, ajuda a saber jugar. Les capacitats comunicatives, cognitives, relacionals i d’aprenentatge es complementen i s’influeixen mútuament permetent ampliar el ventall de joc de manera significativa, ja no només imitativa, sinó creacions pròpies amb entitat simbòlica. El nen pot realitzar jocs motrius, gaudint encara dels jocs d’experimentació però es va endinsant a poder jugar a fer rols de la vida quotidiana, representant ser un botiguer, un veterinari, una doctora, etc. El seu joc s’allarga en el temps, podent mantenir més atenció i centrar-se en activitats que requereixen més concentració, com per exemple puzles, dibuixos, estar atents als contes, etc.

Mitjançant el joc, el nen pot anar manifestant malestars o emocions, que sovint encara li són difícils d’expressar amb paraules. Per tant, el joc és una eina de comunicació i de desenvolupament i li permet anar expressant les realitats que està vivint i la seva percepció, permetent-li anticipar diverses situacions.

En aquest moment sorgeixen els jocs que recreen històries en que apareixen jocs de lluita, situacions de por, de dominància i la recreació d’històries amb personatges. També representen diverses formes d’ organització social, com l’escola, les famílies, feines dels pares i altres.

El nen pot deixar el joc més solitari i compartir-lo amb altres nens i adults, permetent un feedback i situant-se en el si de la relació de tu a tu i divertir-se. Es posa en joc la capacitat de regulació, de respectar torns, les preferències, frustracions i límits, que no deixen de ser les eines amb les que cadascú compta en les seves relacions socials.

Glòria Codina – Psicòloga del CDIAP APINAS, Patricia Escobedo – Logopeda del CDIAP APINAS, Blanca Mensa – Psicòloga del CDIAP APINAS, Neus Sebastian – Psicòloga del CDIAP APINAS, Teresa Selvas – Psicòloga del CDIAP APINAS, Patricia Uriz – Psicòloga del CDIAP APINAS