El diccionari general de la llengua catalana, descriu el biberó com un recipient, generalment de vidre o de plàstic, amb un broc on hom posa una tetina a tall de mugró, emprat per l’alletament artificial. Referint-nos a aquest darrer terme alletament, ens dóna pistes de fins quan fer-ne ús, alletar, alimentar el bebè amb la llet.

formulas-lacteasAmb el biberó el nen fa ús de la succió que és un reflex natural, primari, que cal anar inhibint per anar instaurant el reflex de deglució, més complex a nivell mental. S’ha d’anar abandonant el biberó a partir de l’any progressivament, quan ja s’han anat introduint els altres aliments, tot i valorant els aspectes maduratius, emocionals i afectius de cada nen. Quan el nen té ja les dents suficients i pot començar a mastegar, s’ha d’acostumar a menjar sòlid per així anar enfortint la musculatura de la boca, llengua i llavis, que són els òrgans que l’ajudaran a poder articular els sons i en definitiva a produir millor els fonemes necessaris per arribar a una correcta producció de les paraules i en darrer terme del llenguatge.

Un ús perllongat del biberó, però també del xumet o dels triturats, pot provocar, depenent de cada nen i sense generalitzar, dificultats a nivell funcional dels òrgans fono articulatoris, com un to muscular baix i amb hipotonia, disfuncions a nivell de paladar, maloclusió dental, deglució atípica, alteracions del creixement normal dels maxil•lars, un patró de respiració oral, més risc de patir malalties a nivell respiratori i també com a darrera conseqüència dificultats en el procés d’adquisició de la parla.

Som els adults els que hem d’anar ajudant a posar un límit en l’ús del biberó, tot i que sigui un aliment fàcil i ràpid de preparar, ja que així ajudarem al nen en el procés d’adquisició del llenguatge i la parla. Per arribar a una correcta adquisició d’aquesta parla, al nen li cal dominar els moviments bucofonatoris, ha de poder fer els moviments necessaris per produir els sons de la seva pròpia llengua, ha de tenir habilitat a nivell pràxic.

Haurem d’anar donant sentit i posant paraules en tot aquest procés, com en tots els altres de l’evolució de l’infant, interpretant i donant significat, per afavorir el desenvolupament del pensament. Quan ja hem posat un límit en l’ús del biberó, ens caldrà mantenir-lo i no fer-nos enrere. El límit donarà contenció, seguretat, protecció, el nen l’anirà integrant per mitjà de la vinculació afectiva de l’altre i l’ajudarà a créixer. Establint el límit ajudarem a organitzar el pensament i a tenir una parla i un llenguatge més ric i amb tots els matisos.

Núria Farré i Garriga
Logopeda CDIAP/SAP APINAS
nuria.farre@apinas.cat