Cada curs, per aquestes dates de novembre les infermeres del CAP-NORD d’Igualada venen a l’escola dins del programa de vacunació escolar. Independentment de la vacuna que toqui, a l’escola es genera un ambient que val la pena mirar per un forat.

El simple fet anunciar: “avui tocar vacunar a:….”, i llavors: “jo no em vull vacunar.!!”, “i jo, per què no?”. Fins i tot hi ha qui pregunta, “i aquesta vacuna, per què és?”. Un ambient de neguit i nervis que porta al moment crític de seure’s per rebre la punxada.

A l’escola cada alumne reacciona d’una manera, per això els i les mestres  expliquen el que passarà segons el nivell de l’infant i l’acompanyaran, mentre les infermeres distreuen l’atenció en el moment de punxar.

Portem anys vacunant a l’escola i any rere any  ens sorprenem de les reaccions que van des de la tendresa un nen consolant a un company de classe, fins aquell ganàpies que s’ha de fer el valent davant les noies, o qui vol veure l’agulla per després entrar en pànic. I sabeu?, al final per dir: “I ja està??”. O descobrir que alguna mare, coneixent la reacció del fill envia una xocolatina per compensar l’ensurt.

Està clar que posar una vacuna no és una punxada de no res, a l’escola és un dia per descobrir els alumnes.

 

vacuna