Crec que és responsabilitat de cadascú, el anar fent caure els nostres propis prejudicis. A mida que un madura com a persona és importat que aprengui a jutjar degudament i sobretot a actuar al marge dels prejudicis. Sovint es diu que no hi ha res millor que viatjar, veure mon i en general sortir de la zona de confort per fer caure aquest prejudicis. Si em permeteu us confessaré un prejudici que tenia al sortir de la universitat i que avui per sort ha quedat ben enrere.

Al 2003, ja fa uns anyets vaig acabar els meus estudis de fisioteràpia i com que ja llavors la feina no pintava massa bé pels recent diplomats, vaig decidir marxar uns anys a França. Allà vaig aprofitar per treballar en molts centres de rehabilitació i consultoris de diferents regions, regions tant diferents que fins i tot vaig poder treballar en 3 illes tropicals que forment part del territori francès. El més importat però és que vaig marxar convençut de que mai, mai, mai treballaria en una escola d’educació especial o en qualsevol centre de fisioteràpia pediàtrica neurològica. Aquest era per així dir-ho el meu gran prejudici pel que fa a la meva professió. Algú o alguns m’havien dit allò de “no aconseguiràs grans millores, sobretot et dedicaràs a frenar les retraccions”.

Per sort algun dia, no se quin aquesta vena als ulls en forma de prejudicis va caure i des del 2010 estic orgullós de ser un dels fisioterapeutes de l’escola Àuria d’Igualada. Poc després de tornar a Igualada, els meus pares em van comentar que a l’escola necessitaven a un fisio a mitja jornada, ho van fer “per si de cas” pensant que no m’interessaria però suposo que per sort aquest oferta va arribar en un moment més madur de la meva vida i no vaig dubtar a acceptar.

Des de que soc a l’escola estic especialment orgullós de formar part d’aquest equip, i per equip em refereixo a família, escola i altres professionals, societat… No hi ha res millor per treure’s els prejudicis que fer un pas endavant, deixar-se d’excuses i així poder descobrir tot allò que pots fer com a professional i com a persona. Veure les primeres passes d’un nen es un dels premis més grans que he pogut viure com a fisioterapeuta però com deia formar part d’aquest equip que dia a dia s’esforça per donar autonomia, salut i benestar als nostres alumnes és un orgull i casi un premi per haver pogut tombar aquest prejudici.

Llibert Ortinez | Fisioterapeuta Escola Àuria