El son és una necessitat fisiològica. Dormir és una funció essencial per a restablir l’equilibri físic i psíquic del nostre organisme amb la finalitat de poder dur a terme la nostra activitat diària.

Les dificultats en el son dels més petitons és una de les consultes més habituals en el nostre servei. Li costa adormir-se, es desperta moltes vegades durant la nit, no dorm gens durant el dia,… són situacions per les que quasi totes les famílies un moment o altre ens hi podem veure identificats. D’entrada doncs, podem dir que no és un procés fàcil ni senzill. Per començar tenim un bebè que acaba de néixer, amb les seves particularitats, que encara s’ha de regular. Una regulació a tots nivells: de son, alimentació i malestars varis. Aquesta regulació ve acompanyada de la interpretació que cada pare o mare en faci. Això afegeix un element més a la complexitat de la situació.

Són conegudes les pautes d’higiene del son, que sabem que poden ser un punt de partida i ens poden ajudar a facilitar aquesta primera regulació:

  • Oferir-li al nen una diferenciació del dia i la nit:

 Durant el dia, el nostre espai és més sorollós, hi pot haver llum, juguem amb el petitó i li expliquem coses, es menja, es passeja. Hi ha estímuls diversos.

 Durant la nit, hi ha foscor, calma, silenci. No hi ha joc. Les menjades són en silenci també. Si el bebè es desperta l’atenem de forma tranquil·la amb xiuxiueig. 

  • Quan van creixent, una miqueta,  s’ofereix un nino/objecte especial per ajudar-lo a poder calmar-se.
  • Establir una rutina al vespre, que serà creada escoltant l’estil de cada nen: Contes, cançonetes, acotats en el temps, són bones iniciatives per ajudar a situar al nen. Encara que sigui molt petit, a través de la rutina i certa repetició anirà entenent i podent anticipar el que vindrà.
  • Promoure les migdiades (en funció de l’edat i de cada nen).
  • Tenir en compte que cada edat, i cada etapa del nen, té uns ritmes diferents en quan el son. Entenent que el nen quan arriba al món ha de descansar moltes de les seves hores, conforme va avançant la seva edat va necessitant menys estona de son, per tenir més estones de vigília i activitat. Hem de poder oferir entorns ajustats a cada etapa, sempre tenint en compte la singularitat de cada infant.
  • El nen és un subjecte altament sensible. Per tant, intentarem evitar situacions estressants, angoixa, canvis continuats.

 Quan les mesures ambientals no són suficients podem ajudar-lo un temps amb la prescripció de Melatonina que pot ajudar en l’inici del son però no tant en el seu manteniment. 

Aquestes són només algunes de les pautes que sabem ens poden servir per orientar-nos, són una brúixola inicial. Coneixem però, que només escoltant la història de cada subjecte, en el cas per cas, un per un, podem aconseguir desvetllar la incògnita que porta a aquell nen/família a tenir dificultats en el son. En les edats més primerenques els pares tindran un paper fonamental en l’abordatge psicològic. Acompanyar als pares en aquest moment tant tendre, fràgil i flexible alhora, permet anar coneixent aquella petita personeta, única, que està naixent dins d’aquella família única també.

 El nen dins d’aquest procés de regulació haurà d’aprendre a fer el pas de SER ADORMIT (per l’Altre) a ADORMIR-SE (per si mateix), i això és un procés, que pels adults pot semblar senzill, però és  altament complex.

Maria Molina | Psicòlog CDIAP Apinas.

Argeli Martinez | Neuropediatra CDIAP Apinas.