Vivim en una societat absolutament visual, la relació de l’home  amb l’entorn ha anat centrant-se en la vista. El cervell s’ha acostumat als estímuls visuals, que entren de manera immediata provocant una resposta sensorial ràpida.

Podem trobar centenars d’aplicacions, suports i estratègies per facilitar l’accés al món visual als que tenen limitacions a nivell sensorial.

Ja fa unes 3 dècades ben bones que l’escola va començar a obrir-se a les tecnologies que arribaven de fora i que aviat van presentar adaptacions que permetien incorporar-hi usuaris de les escoles d’Educació Especial.

Els Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació  es van començar a conèixer i a divulgar per als centres d’Educació especial. Els pictogrames i les estratègies d’intervenció van obrir els ulls dels nostres nens al món de la comunicació, i dic els ulls, perquè és la comunicació que entra per la vista. Però no és ben bé que voldria parlar de comunicació sinó de l’adequació de l’entorn per fer-lo més entenedor i previsible.

Comencem per la definició: un pictograma és un símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística. Si el dibuix s’assembla al que es vol transmetre s’anomena pictograma.

L’escola d’Educació especial utilitza els pictogrames per ajudar als alumnes a organitzar el seu temps amb l’horari de rutines. Els proporciona informació sobre què es farà, en quin moment es farà, on es farà i fins i tot es pot informar de la durada que tindrà aquella activitat. Allò que és obvi per a molts és una dificultat per a altres persones que no tenen la capacitat d’organitzar, planificar, preveure, executar. És molt important tenir en compte aquesta dificultat per poder adequar l’entorn de tal manera que en sí mateix pugui donar tota aquesta informació.

Els nostres alumnes amb TEA, però també amb altres discapacitats, necessiten tenir referents visuals per poder gestionar la seva angoixa i seguretat que els provoca un espai sense aquests referents. En aquests casos hem de proporcionar, no solament els pictogrames que ens indicaran alguna cosa sobre l’activitat o el servei, sinó també proporcionar estratègies d’intervenció per facilitar l’aprenentatge de l’ús d’aquests pictogrames informatius. És així com farem que el nen i nena amb TEA siguin més autònoms dins els entorns habituals.